Històries de la prehistòria

Text: Alberto Moravia. 
Il·lustracions: Francesc M. Infante
Publicat per Aliorna (Jove) 
Direcció editorial: Francesc Boada i Ramon Besora
Primera Edició, 1986.
Títol original: Storie della preistoria
Traducció al català d'Àlvar Valls
136 pàg.

Què passava a la prehistòria abans que aparegués l'home i comencés a regirar-ho tot?
Com va ser realment el món? hi va haver un creador totpoderós o les bèsties evolucionaven pel seu compte? Com? que la To Nyina i el Sen Glar van viure una història d'amor? Que hi havia un cos de bombers d'animals que sempre anaven morts de son? …i els pensaments es congelaven a l'aire?

L'autor s'engresca en un viatge al passat en vint-i-una faules i un bon grapat de personatges i situacions fantàstiques per imaginar-nos com podria haver estat tot en aquell temps i, de passada, per recordar-nos que els humans sempre repetim els mateixos errors.

Històries de la prehistòria és un dels clàssics que ens va deixar l'escriptor italià Alberto Moravia —més habitual en lectures per adults— i que encara es va reeditant de tant en tant. L'estil de Moravia és cru i directe, sovint irònic i no es va reprimir gaire dirigint-se als joves, especialment si llegim entre línies que és quan ens deixa les portes obertes a la reflexió —alguna d'elles pot arribar a ser una mica agre.

L'edició que us proposo —aquesta sí, descatalogada— és la primera en català quatre anys després de la seva primera publicació en italià. Va ser, a més, el títol que va encetar la col·lecció Aliorna Jove a la que posteriorment van aparèixer les aventures de La Superiaia o llibres com Vint rondalles més una de Gianni Rodari amb la Teresa Duran o El palau de vidre de Gabriel Janer i Mabel Piérola, que ja vam revisar.

D'aquesta edició destaquen les il·lustracions d'en Francesc Infante. En aquell moment el seu estil encara era figuratiu i utilitzava tècniques tradicionals —podriem dir que el 1986 gairebé totes les tècniques eren tradicionals—. La proposta estètica tenia una clara intenció d'evocar un món passat que potser ara anomenariem retro o victorià, amb marcs i posats fotogràfics. No per casualitat es va dibuixar al costat de Moravia com a fotògraf a la portadella.

La impressió en blanc i negre sobre un paper de no massa qualitat no poden dissimular el treball d'Infante en el control de la gama de grisos, més tenint en compte la difícil tècnica de l'aiguada.
Les imatges són resoltes amb gran qualitat tècnica i conserven una atmòsfera molt personal que aporta consistència a la lectura i dónen un aire documental i evocador.

Els editors recomanaven aquest llibre per a infants a partir d'11 anys i per a adults.

+info
Alberto Moravia
Francesc Infante

SaveSave

El palau de vidre

Text: Gabriel Janer Manila. 
Il·lustracions: Mabel Piérola
Publicat per Aliorna (Jove)
Direcció editorial: Ramon Besora 
Primera Edició, 1989.
Títol original: El palau de vidre
Traducció al castellà d'Angelina Gatell
96 pàg.

En Sulayman és un príncep perdut i solitari al seu palau de vidre. La seva cort s'en riu d'ell i ningú li té respecte. Quan se n'adona que no és cap autoritat toca fons i l'envaeixen els dubtes. Necessita recordar com va marxar de Montverd, el seu regne, i el camí que el va dur a aquest lloc hostil. Recorda que té la missió de rescatar la princesa Poniegú, raptada pel vent del desert; si ho acaba aconseguint tot anirà una mica millor.

El palau d'en Sulayman no és exactament un palau. Això és el que el lector va desxifrant tan aviat com comença a comprendre la situació. A mesura que la història avança i la realitat queda al descobert, creix la crueltat del relat. És el drama de les persones que fugen de la seva terra quan la guerra no els deixa cap altra opció i també el d'arribar a una nova terra que els ignora.

La narració de Gabriel Janer Manila explica la tragèdia amb un llenguatge realista i al mateix temps profundament poètic, fent d'en Sulayman un Quixot contemporani i qüestionant la veracitat de la realitat davant de la fantasia, quan aquesta és la única manera de mantenir-se viu amb dignitat. Com diu l'epíleg: "No saps que només és mentida allò que no emana del somni?".

La Mabel Piérola va utilitzar la duresa i el traç trencat de la tinta manipulada amb aiguarràs i llana per encaixar les escenes, sempre entre la realitat i la imaginació, amb composicions trencades i expressions i personatges aspres. És un dels primers llibres de la Mabel i sobre el procés del llibre comenta: «En Gabriel diu l'important entre línies, són les "entrelínies" el que jo l'il·lustro».

Aliorna, editorial que va haver de tancar poc després de la publicació d'aquest llibre, va arriscar amb aquest i altres títols. Se n'ha parlat molt de l'equilibri entre la sostenibilitat econòmica dels projectes editorials en els que la qualitat o la innovació són prioritaris. Han passat 28 anys de la publicació d'El palau de vidre i sembla difícil trobar una editorial disposada o que tingui el suport necessari per oferir als joves textos d'aquestes característiques. El "triomf" d'Aliorna va ser el llegat del seu catàleg malgrat la fallida econòmica que va acabar amb ella. Posteriorment el seu editor, Ramon Besora,  amb llarga experiència com a docent, va trobar els mecanismes per engegar Aura comunicació i per confeccionar un nou catàleg de qualitat i inspirador per al món editorial independent i més compromès. Per en Besora: "tota innovació porta implícita una dosi de risc i si no estem disposats a arriscar, mai innovarem".



+info

Gabriel Janer Manila En aquest enllaç podeu trobar també un resum de l'argument d'El palau de vidre i algunes propostes didàctiques sobre el text.

Mabel Piérola En aquest altre enllaç podeu veure l'animació del seu conte No sé, premi internacional Fundación SM, del 1996, realitzat per Vincenzo Gioanola.