Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc M. Infante. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc M. Infante. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de maig del 2017

Històries de la prehistòria


Text: Alberto Moravia. 
Il·lustracions: Francesc M. Infante
Publicat per Aliorna (Jove) 
Direcció editorial: Francesc Boada i Ramon Besora
Primera Edició, 1986.
Títol original: Storie della preistoria
Traducció al català d'Àlvar Valls
136 pàg.

Què passava a la prehistòria abans que aparegués l'home i comencés a regirar-ho tot?
Com va ser realment el món? hi va haver un creador totpoderós o les bèsties evolucionaven pel seu compte? Com? que la To Nyina i el Sen Glar van viure una història d'amor? Que hi havia un cos de bombers d'animals que sempre anaven morts de son? …i els pensaments es congelaven a l'aire?

L'autor s'engresca en un viatge al passat en vint-i-una faules i un bon grapat de personatges i situacions fantàstiques per imaginar-nos com podria haver estat tot en aquell temps i, de passada, per recordar-nos que els humans sempre repetim els mateixos errors.

Històries de la prehistòria és un dels clàssics que ens va deixar l'escriptor italià Alberto Moravia —més habitual en lectures per adults— i que encara es va reeditant de tant en tant. L'estil de Moravia és cru i directe, sovint irònic i no es va reprimir gaire dirigint-se als joves, especialment si llegim entre línies que és quan ens deixa les portes obertes a la reflexió —alguna d'elles pot arribar a ser una mica agre.

L'edició que us proposo —aquesta sí, descatalogada— és la primera en català quatre anys després de la seva primera publicació en italià. Va ser, a més, el títol que va encetar la col·lecció Aliorna Jove a la que posteriorment van aparèixer les aventures de La Superiaia o llibres com Vint rondalles més una de Gianni Rodari amb la Teresa Duran o El palau de vidre de Gabriel Janer i Mabel Piérola, que ja vam revisar.

D'aquesta edició destaquen les il·lustracions d'en Francesc Infante. En aquell moment el seu estil encara era figuratiu i utilitzava tècniques tradicionals —podriem dir que el 1986 gairebé totes les tècniques eren tradicionals—. La proposta estètica tenia una clara intenció d'evocar un món passat que potser ara anomenariem retro o victorià, amb marcs i posats fotogràfics. No per casualitat es va dibuixar al costat de Moravia com a fotògraf a la portadella.


La impressió en blanc i negre sobre un paper de no massa qualitat no poden dissimular el treball d'Infante en el control de la gama de grisos, més tenint en compte la difícil tècnica de l'aiguada.
Les imatges són resoltes amb gran qualitat tècnica i conserven una atmòsfera molt personal que aporta consistència a la lectura i dónen un aire documental i evocador.



Els editors recomanaven aquest llibre per a infants a partir d'11 anys i per a adults.


+info
Alberto Moravia
Francesc Infante

SaveSave

dijous, 1 de desembre del 2016

En Ranquet i el tresor

Text: Emili Teixidor. 
Il·lustracions: Francesc M. Infante
Publicat per Cruïlla
Vaixell de Vapor (Sèrie vermella) 
Primera Edició, 1986.
136 pàg.

En Ranquet és un noi coix i orfe; després d'una inundació que ha afectat l'internat on viu, l'han enviat durant una setmana al poble de Montitjol, on va nèixer, per tal que l'ajuntament s'en faci càrrec provisionalment.
El batlle es treu el problema de sobre i s'ho fa venir bé per tal de compartir la responsabilitat amb altres persones importants del poble com la senyora Magina, el metge, l'enterramorts…  Cadascú l'acollirà un dia a casa seva fins que hagi de tornar a l'hospici de la ciutat. 

En Ranquet, que no es separa de la seva maleta mal lligada amb cordills i on amaga alguns secrets, no pot fer una altra cosa que deixar-se portar per les circumstàncies mentre va esbrinant detalls de les vides d'aquests personatges i al capdavall, de la seva pròpia història.

La trama es va teixint de casa en casa i les aparicions de l'inspector Innocenci Gandesa i en Camatort, un estrany rodamón, acaben d'arrodonir el relat fins que s'acaben encaixant les peces.

És una de obres més populars de Teixidor, amb una trama entretinguda i un misteri que es manté fins al final. El vocabulari que fa servir és ric en expressions tradicionals que ajuden a descriure la vida dels personatges d'aquest poble, alguns dels quals han viscut o participat a la guerra civil. En Ranquet sembla bellugar-se bé entre aquests adults. Però pensant en els lectors d'avui, és possible que molts d'ells no s'hi identifiquéssin fàcilment amb el protagonista, ja que s'hi percep un salt generacional, justament pel llenguatge que s'hi utilitza. D'altra banda, el context de la història i els propis personatges estan construïts magistralment. Caldria fer la prova proposant el llibre, oi?

A la 4a edició, de 1991, es recomana la seva lectura per a nens a partir de 12 anys. 

Francesc M. Infante il·lustra la portada i contra a l'aquarel·la i l'interior a tinta, amb una figuració clàssica, més propera als seus primers treballs com a dibuixant de comics a principis dels 80 que al seu estil més conegut i reconegut que desenvolupa des dels 90 i fins a l'actualitat, tal com podeu veure a la seva web (veure al final de l'article). De tota manera, en una propera ressenya podreu veure un registre d'Infante sorprenent i amagat entre tanta edició, però això és una altra història…


+info
Emili Teixidor
Francesc Infante
Cruïlla