Històries de la prehistòria

Text: Alberto Moravia.
Il·lustracions: Francesc M. Infante
Publicat per Aliorna (Jove)
Direcció editorial: Francesc Boada i Ramon Besora
Primera Edició, 1986.
Títol original: Storie della preistoria
Traducció al català d'Àlvar Valls
136 pàg.

Què passava a la prehistòria abans que aparegués l'home i comencés a regirar-ho tot?
Com va ser realment el món? hi va haver un creador totpoderós o les bèsties evolucionaven pel seu compte? Com? que la To Nyina i el Sen Glar van viure una història d'amor? Que hi havia un cos de bombers d'animals que sempre anaven morts de son? …i els pensaments es congelaven a l'aire?

L'autor s'engresca en un viatge al passat en vint-i-una faules i un bon grapat de personatges i situacions fantàstiques per imaginar-nos com podria haver estat tot en aquell temps i, de passada, per recordar-nos que els humans sempre repetim els mateixos errors.

Històries de la prehistòria és un dels clàssics que ens va deixar l'escriptor italià Alberto Moravia —més habitual en lectures per adults— i que encara es va reeditant de tant en tant. L'estil de Moravia és cru i directe, sovint irònic i no es va reprimir gaire dirigint-se als joves, especialment si llegim entre línies que és quan ens deixa les portes obertes a la reflexió —alguna d'elles pot arribar a ser una mica agre.

L'edició que us proposo —aquesta sí, descatalogada— és la primera en català quatre anys després de la seva primera publicació en italià. Va ser, a més, el títol que va encetar la col·lecció Aliorna Jove a la que posteriorment van aparèixer les aventures de La Superiaia o llibres com Vint rondalles més una de Gianni Rodari amb la Teresa Duran o El palau de vidre de Gabriel Janer i Mabel Piérola, que ja vam revisar.

D'aquesta edició destaquen les il·lustracions d'en Francesc Infante. En aquell moment el seu estil encara era figuratiu i utilitzava tècniques tradicionals —podriem dir que el 1986 gairebé totes les tècniques eren tradicionals—. La proposta estètica tenia una clara intenció d'evocar un món passat que potser ara anomenariem retro o victorià, amb marcs i posats fotogràfics. No per casualitat es va dibuixar al costat de Moravia com a fotògraf a la portadella.

La impressió en blanc i negre sobre un paper de no massa qualitat no poden dissimular el treball d'Infante en el control de la gama de grisos, més tenint en compte la difícil tècnica de l'aiguada.
Les imatges són resoltes amb gran qualitat tècnica i conserven una atmòsfera molt personal que aporta consistència a la lectura i dónen un aire documental i evocador.