Il·lustracions: Mabel Piérola
Publicat per Aliorna (Jove)
Direcció editorial: Ramon Besora
Primera Edició, 1989.
Títol original: El palau de vidre
Traducció al castellà d'Angelina Gatell
96 pàg.
En Sulayman és un príncep perdut i solitari al seu palau de vidre. La seva cort s'en riu d'ell i ningú li té respecte. Quan se n'adona que no és cap autoritat toca fons i l'envaeixen els dubtes. Necessita recordar com va marxar de Montverd, el seu regne, i el camí que el va dur a aquest lloc hostil. Recorda que té la missió de rescatar la princesa Poniegú, raptada pel vent del desert; si ho acaba aconseguint tot anirà una mica millor.
El palau d'en Sulayman no és exactament un palau. Això és el que el lector va desxifrant tan aviat com comença a comprendre la situació. A mesura que la història avança i la realitat queda al descobert, creix la crueltat del relat. És el drama de les persones que fugen de la seva terra quan la guerra no els deixa cap altra opció i també el d'arribar a una nova terra que els ignora.
La narració de Gabriel Janer Manila explica la tragèdia amb un llenguatge realista i al mateix temps profundament poètic, fent d'en Sulayman un Quixot contemporani i qüestionant la veracitat de la realitat davant de la fantasia, quan aquesta és la única manera de mantenir-se viu amb dignitat. Com diu l'epíleg: "No saps que només és mentida allò que no emana del somni?".
La Mabel Piérola va utilitzar la duresa i el traç trencat de la tinta manipulada amb aiguarràs i llana per encaixar les escenes, sempre entre la realitat i la imaginació, amb composicions trencades i expressions i personatges aspres. És un dels primers llibres de la Mabel i sobre el procés del llibre comenta: «En Gabriel diu l'important entre línies, són les "entrelínies" el que jo l'il·lustro».
Aliorna, editorial que va haver de tancar poc després de la publicació d'aquest llibre, va arriscar amb aquest i altres títols. Se n'ha parlat molt de l'equilibri entre la sostenibilitat econòmica dels projectes editorials en els que la qualitat o la innovació són prioritaris. Han passat 28 anys de la publicació d'El palau de vidre i sembla difícil trobar una editorial disposada o que tingui el suport necessari per oferir als joves textos d'aquestes característiques. El "triomf" d'Aliorna va ser el llegat del seu catàleg malgrat la fallida econòmica que va acabar amb ella. Posteriorment el seu editor, Ramon Besora, amb llarga experiència com a docent, va trobar els mecanismes per engegar Aura comunicació i per confeccionar un nou catàleg de qualitat i inspirador per al món editorial independent i més compromès. Per en Besora: "tota innovació porta implícita una dosi de risc i si no estem disposats a arriscar, mai innovarem".
+info
Gabriel Janer Manila En aquest enllaç podeu trobar també un resum de l'argument d'El palau de vidre i algunes propostes didàctiques sobre el text.
Mabel Piérola En aquest altre enllaç podeu veure l'animació del seu conte No sé, premi internacional Fundación SM, del 1996, realitzat per Vincenzo Gioanola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada